Som conscients del que fem?

Alguna vegada has acabat de fer alguna cosa i t'has adonat que no sabies ben bé per què ho havies fet? O has observat una acció d'algú altre i t'ha semblat incomprensible, fins i tot irresponsable, i t'has preguntat si aquella persona n'era realment conscient?

Aquestes preguntes neixen sovint d'una intuïció profunda: no sempre som presents en el que fem. Anem per la vida en mode automàtic, repetint patrons apresos, reaccionant en comptes de respondre, omplint espais sense escoltar-los. I quan les accions neixen d'aquesta absència, el món s'omple de petites dissonàncies.

Com aquell objecte fora de lloc, deixat en un espai públic com si no fos de ningú. Com aquell comentari llençat sense pensar, que fereix sense intenció.

La consciència no és automàtica

Ser conscients del que fem en tot moment pot semblar una fita impossible, però és un camí que es pot entrenar. No es tracta d'una exigència moral ni d'una perfecció inabastable, sinó d'un compromís amb la presència.

Quan actuem des de la presència, recuperem l'espai interior que hi ha entre l'estímul i la resposta. I en aquest espai, com diria Viktor Frankl, hi ha la llibertat i el poder d'escollir.

Com cultivar aquesta presència?

1. Atura't i observa. Cada dia ens ofereix moments per mirar què fem: com parlem, com mengem, com caminem, com reaccionem. L'observació sense judici és el primer pas.

   
   

2. Pregunta't des d'on actues. Actues per por, per inèrcia, per costum, per evitar el conflicte? O actues des del respecte, l'amor, la coherència?

   
   

3. Entrena l'autoconsciència. La meditació, l'escriptura, el silenci, les preguntes sinceres... tot allò que et convida a tornar a casa teva, al teu centre.

   
   

4. Desactiva el judici. Quan veus una acció aliena que et genera rebuig, recorda que potser qui l'ha feta no n'és conscient. Això no la justifica, però obre la porta a mirar amb més compassió.

   I també pots aprofitar per preguntar-te: Què desperta dins teu aquest rebuig? Quina part de tu s'està activant? Aquestes preguntes poden obrir portes valuoses d'autoconeixement.

   
   

Som responsables del que fem, també quan no en som del tot conscients. Però quan acceptem aquesta realitat no com una culpa, sinó com una oportunitat, podem transformar la forma com habitem el món.

Tornar a ser presents en les nostres accions és una forma de cuidar, d'habitar amb sentit, de posar consciència allà on abans hi havia automatismes.

No sabrem mai del tot quina intenció hi ha darrere els actes dels altres. Però podem comprometre'ns amb les nostres pròpies accions, fent d'elles una expressió més fidel del que realment som.

I potser, si cadascú de nosaltres fa aquest exercici, a poc a poc, el món també comencarà a canviar.

Si sents que vols aprofundir en aquest camí de tornar a habitar les teves accions i activar la consciència en el teu dia a dia, t'ofereixo el meu acompanyament. Junts podem crear espais de presència, escolta i claredat, per reconnectar amb tu mateix/a i viure d'una manera més conscient i coherent.