Vacances i descans: una oportunitat per escoltar-nos

Arriben les vacances. I amb elles, la il·lusió de descansar.

Però... t’has adonat que sovint hi arribem esgotats, com si haguéssim estat arrossegant el cansament durant mesos? Com si, en realitat, les vacances fossin una mena de salvavides emocional?

I això em fa pensar… potser no ens estem permetent descansar prou durant l’any. Potser hem après que només ens podem aturar quan “ens ho hem guanyat”. Que cal fer molt, produir molt, sacrificar-se molt… per després, si de cas, descansar.

D’on ve tot això?

Podem mirar enrere, a la nostra infància. Com vivíem les vacances a casa? Es valorava el descans? O potser s’associava amb mandra, amb perdre el temps? Potser els nostres pares també havien après a funcionar des del “primer el deure, després el plaer”, i no sabien fer-ho d’una altra manera.

I no és culpa de ningú. Cada generació arrossega les seves creences, les seves pors, les seves maneres de sobreviure. Però avui, nosaltres podem triar. Podem fer un canvi.

Podem començar per observar com vivim el nostre dia a dia. Ens deixem espais per respirar? Per fer res? Per gaudir sense cap motiu aparent? Per riure? Per estar amb nosaltres mateixos sense exigències?

El descans no hauria de ser una recompensa, sinó una necessitat bàsica. Una manera d’estimar-nos. De cuidar-nos.

I no es tracta de fer menys, sinó de fer-ho des d’un altre lloc. Des d’un equilibri que ens nodreixi.

Potser per a tu l’equilibri és fer moltes coses i per a una altra persona és fer-ne poques.

No hi ha una fórmula universal. Però sí hi ha una pregunta essencial: estic vivint al ritme que em fa bé?

Les vacances poden ser una oportunitat preciosa per escoltar-nos. No només per “aturar-nos”, sinó per revisar com volem caminar quan tornem a posar-nos en marxa. No es tracta d’afegir una altra obligació a la llista. Es tracta d’aprendre a viure amb més consciència, amb més tendresa cap a nosaltres mateixos.

Així que aquest estiu, més enllà de descansar, et convido a fer-te un propòsit:

tractar-te amb respecte, amb amor, i buscar maneres de viure que no et portin sempre al límit.

Perquè quan estem bé amb nosaltres mateixos, també ho està tot el que ens envolta.

Bones vacances, de les que reparen de veritat.

Marta Carbonell Vila.

Teràpia transpersonal